Portals de València I

Aquests paisatges són visions pictòriques que jo agrupe sota el nom “Els portals de València“. En origen es tractava de la ciutat de València repetidament imaginada (en tots els casos a vista d’ocell) i amb el temps ha anat formant una sèrie bastant repetida en quant al tema que evoluciona gràcies al “tràmit” de la pintura.

La reiteració m´emparenta amb aquella sèrie de quadres dedicats a la catedral de Rouen, o les múltiples variacions pop dels tomàquet Campbell´s, amb nombroses repeticions significatives de la pintura moderna.

L’obra enllestida es converteix de sobte en un objecte més de l´exterior. La ficció interior roman allí però, just amb la matèria de color que ara contemple.  No puc deixar de ser un espectador: privilegiat pel plus distintiu de ser l’executor.

Inerta doncs sobre al llenç una ciutat esborronada s’asseca, s’alça a la vida pugnant per ser imatge. Tot són ja mirades de cristalls, inescrutables trànsits de llum i energia travessant ulls i “portals“.