Silenci

“FORA DE CAMP. SILENCI”

Aquell dia, afortunadament l’ull de la càmera va enregistrar el cel nocturn del Coromoto, a San Cristóbal de La Laguna.

Cau un finíssim polsim dels núvols. Ballen les masses blanques damunt meu, a tocar, gasoses. Tan a prop de mi que si alce el braç podria impulsar-les, moure-les i retocar-les com si fos un traç de pintura. Al capdavall aquest panorama resulta ser una viva pintura, que afaiçone al meu gust, que ocupa tota la immensa volta atmosfèrica i jo desplace gris clar sobre fosc. Sí, sóc jo qui ha pres el control de l’orquestra, sóc jo qui pinta la impenetrable atmosfera blau ultramar, el degradat de terres ombra torrada sobre el que dansen en un combat artístic braves taques desafiants.

És el moment de la fotografia. Prenc la instantània per a poder acreditar la vivència, potser el relat, aquestes paraules, aquella argúcia “pictòrica” espontània de la natura. No obstant alguna cosa, en ella, en la fotografia, ha quedat fora, transsepte creuat en la meua catedral, fora de camp.

Pausa.    

Silenci.