Portals de València III

Les cantonades de les ciutats estan desaparegudes entre taques de color i pastes gruixudes, posseïdes per l’atmosfera bromosa de William Turner.

Una perspectiva aèria d’aglomeracions urbanes, alçades i esfondrades, fugisseres, que propícia entrar/eixir en el paisatge de la pintura. Aquesta és realment la perspectiva correcta. La manera de contactar amb el món i els objectes, tot l’espai exterior desconegut. Mire de dins cap a fora o a l´inrevés? Aquestes pintures marquen tots els límits meus amb la fortor corrompuda del residu exterior.

Memòria, subconscient del pintor. Sovint convoque altres pintors. Entre tots fem una imatge acumulada del món. Jo pinte el que van fer ells, tots els morts pintors. Ells sempre travessen les gruixudes fustes dels portals, de totes les ciutats.