Transfiguracions

“FORA DE CAMP. TRANSFIGURACIONS. DESVETLLAMENTS”

“Taxi-Driver” de Martin Scorsese planteja el següent fora de camp: Robert de Niro parla al telèfon amb Cybill Shepher (fora de camp implícit), quan de sobte la càmera comença un desplaçament molt lent cap a la dreta. A poc a poc perdem l’enquadre amb De Niro, però encara l’escoltem parlar al telèfon. La càmera finalment s’atura i enfoca un llarg corredor on al final tenim una porta oberta al tràfec, el so del carrer.

Amb aquest fora de camp Scorsese està ampliant la realitat, assenyalant i abraçant dues realitats!

Veig en aquest assumpte particular, estrictament tècnic del cine una al·lusió directa i “pràctica” aplicable a la pintura. M’inspira i agullona. El que jo deixe caure a la tela, mal que bé, tot plegat, té tota l’aparença d’un veritable “fora de camp“.

Primer fora de camp. Entre espais i pintures. Des del Coromoto. Doncs duc a sobre encara, com un fardell, les antigues pintures de les gentades i l’acció política que estava intentant representar. Ara, des d’aquella estada al Coromoto, he caigut en el filó de les nuvolades i les transfiguracions.
Segon fora de camp. Entre tècniques. Casualment. Com que tinc les fotografies i les he imprès haig d’aplegar-me a una resposta pictòrica. La fotografia, a pesar de tot, no és verídica. Per això necessite l’exasperació humida del color sobre la tela, perquè ni la memòria ni les fotos poden suplantar-la.
Tercer fora de camp. Entre energies concurrents. La fisiologia conduint-se a través de capil•lars, cèl·lules, neurones i partícules. Es manifesta en el traç, el gust i l’aparició de la Forma, que serà una transfiguració, un desvetllament d’alguna cosa ignòta. És la “lògica de les sensacions”, com va dir algú. També la confluència de dos àmbits (interior/exterior) reunits en la pintura.