Portals de València II

Aquests paisatges són visions pictòriques que jo agrupe sota el nom “Els portals de València“. En origen es tractava de la ciutat de València repetidament imaginada (en tots els casos a vista d’ocell) i amb el temps ha anat formant una sèrie bastant repetida en quant al tema que evoluciona gràcies al “tràmit” de la pintura.

La reiteració m´emparenta amb aquella sèrie de quadres dedicats a la catedral de Rouen, o les múltiples variacions pop dels tomàquet Campbell´s, amb nombroses repeticions significatives de la pintura moderna.

L’obra enllestida es converteix de sobte en un objecte més de l´exterior. La ficció interior roman allí però, just amb la matèria de color que ara contemple.  No puc deixar de ser un espectador: privilegiat pel plus distintiu de ser l’executor.

Inerta doncs sobre al llenç una ciutat esborronada s’asseca, s’alça a la vida pugnant per ser imatge. Tot són ja mirades de cristalls, inescrutables trànsits de llum i energia travessant ulls i “portals“.