Fora de camp II. L’home polític

De retorn a València intente reformular les pintures d’antidisturbis gris-negre, el poder empentant la gentada, els avalots al carrer, un allau groguissó de rostres sense expressió. Revolta, protesta social, llei i poder.

Però he d’apartar aquest fil conductor, deixar a un costa l’home polític. Busque teles noves, incòlumes.

Calma. Silenci.

La memòria meua arrossega des de Tenerife la visió nocturna d’una nuvolada. I busque les fotografies.

Busque una altra cosa.

Estic en el punt diferent d’una altra idea: l’home místic (abstracte) i l’home polític (figuratiu) no haurien d’estar separats, escindits. Però és així com ens ha educat el segle XX.

Respir. Compàs d’espera.