Fora de camp II. L’home polític
De retorn a València pintures d’antidisturbis gris-negre, gentades, avalots, un allau groguissó de rostres sense expressió.
Apartar aquest fil conductor, la pintura ha deixat a un costat l’home polític. Al menys en termes clàssics. Busque teles noves, incòlumes.
Calma. Silenci.
La memòria des de Tenerife continua amb la visió nocturna d’una nuvolada. I busque les fotografies.
Estic en una altra cosa.
Estic en el traspàs a una altra perspectiva: l’home místic (abstracte) i l’home polític (figuratiu) no van a estar separats, escindits.
Respir. Compàs d’espera.