“Papier collé”

L’aspecte de l’obrador d’un pintor occidental durant les primeres dècades del segle XX no ha variat gairebé en res en els darrers seixanta setanta anys. L’utillatge, les eines o el guarniment necessari per al treball és pràcticament idèntic en l’època de les avantguardes o a meitats del XIX, cap el 1840-50. Si ens atenem a la pintura de paisatge la seua generalització no podia produir-se en els tallers anteriors a la data proposada de 1850. Escoles com la de Barbizon, o pintors com Constable, Gainsborough o Claude lorrain, tots ells paisatgistes consumats, compartien una important preocupació referida a la fabricació i conservació del color. Un important canvi es va produir a partir d’aquesta data (1841) quan l’estatunidenc John Goffe Rand, va patentar els tubs metàl·lics per a colors d’oli. A partir de la comercialització d’aquest insignificant producte un canvi substancial va afectar tots  els obradors de l’orbe occidental començaren a ser d’una altra manera.  Ni pèrdua de temps al taller en el molgut i esmerilat de pigments ni tampocels incòmodes emmagatzemament d’olis en globus de budell de porc.

llegir:   “Papier collé”

No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *